22-07-2023 Concert de Pat Metheny-Festival de la Porta Ferrada

No és culpa teva Pat, sóc jo. Això pensava quan de camí cap a casa, després del concert, conduia el meu cotxe. Has enriquit tant la meva vida que ara tot això em sembla poca cosa. No puc evitar-ho, per això no és culpa teva Pat, sóc jo.

Volia fer una crònica del concert, però al final no la faré. La revista Enderrock ja ha fet una descripció excel.lent, amb tots el temes que van interpretar i en el seu ordre correcte. Jo, a moments, anava una mica perdut. Les melodies les tenia al meu cap, però no recordava quin tema era cada una d´elles. Al cotxe anava jugant a a les endevinalles. Quan arribi a casa, punxaré els temes que penso que ha tocat, dels que jo conec, es clar. Tot i que tinc un bon grapats de discos de Pat Metheny, la seva discografia és tan amplia, que sempre toca algún tema que no saps d´on surt. A més hi ha els temes dels seus últims treballs dels que no estic al dia. Els músics que l´acompanyaven son Chris Fishman al piano, orgue i teclats i Joe Dyson a la bateria. En el concert es presentava el disc Side Eye NYC (2021), on repassa en format de trio alguns temes de la seva trajectoria musical. I aquí arriba el problema. Quins temes escollir entre aquesta discografia brillant i plena de colaboracions estelars?. Suposo que va escollir els temes que a Pat el venia de gust interpretar i que fos posible fer-ho amb aquesta formació. I a mi em van faltar molt temes i molts músics omplint-los. Que hi farem Pat, no és culpa teva, sóc jo. Tu has tocat molt be, més que bé diria jo, com sempre que he tingut la sort de veure algún concert teu.

Vaig conéixer la música de Pat Metheny, sobretot a la Pat Metheny Group, l´any 1986. El meu amic i veí Carlos, era un gran admirador seu i tenia bastants vinils. Va marxar de vacances i em va dir: "José Luis, et deixo la clau de casa per si hi ha cap problema. Pots agafar tots els discos que vulguis si els vols escoltar". I vaja si el vaig fer cas. De tots els discos que tenia vaig aconseguir gravar dues cintes de cassette de 60 minuts, amb temes de discos com Travels, New Chautaqua, Pat Metheny Grup, The First Circle, As Fall Wichita, Rejoicing, Watercolors i American Garage, entre d´altres. Em va costar seleccionar temes, la majoria em semblaven aburrits, a mi que m´agradava (i m´agrada) el hard rock. Però vaig ser persistent, perquè vaig intuïr que allà hi ha havia alguna cosa valuosa i interesant i que jo l´havia de descobrir. Poc temps desprès vaig acompanyar al Carlos al concert que la Pat Metheny Group va oferir al Poble Espanyol de Barcelona, diria que era l´any 1987. Aquí vaig descobrir una banda impressionant i per sobre de tots, al gran Lyle Mays, creador d´aquelles maravelloses atmósferes i bellísims "solos" de piano. Vaig sortir content del concert però encara no havia arribat a con·nectar del tot amb aquella música. Aquelles cintes de cassette las vaig escoltar molt, sobretot al cotxe. Recordo especialment escoltar-las al Delta de l´Ebre, per camins rurals, envoltats de camps d´arrós, intentant arribar a alguna platja deserta i remota, amb els meus fills petits i la Mayte, a la que també li agradava molt. Escoltava molt un tema del As Fall Wichita, "Its for You", i els temes "New Chautaqua", "Sueño con Mexico" i evidentment el seu teme més conegut "Are you going with me?". Gaudia molt escoltant aquelles melodies mentres viatjava. Es una música especial per fer-ho. La majoria dels títols dels seus temes fan referència a viatges, tornades a casa, noms de ciutats o de rius, etc. Anys més tard, més concretament l´any 2009, vaig agafar un costum, quasi un ritual. M´havia aficionat a fer marxes de resistència per muntanya. Quan acabava una prova, normalment després d´una nit sense dormir i sense parar de caminar o de còrrer, desprès d´una dutxa i un café havia d´agafar el cotxe de tornada a casa i sempre posava el disc "Travels". Primer escoltava els temes "Going Ahead" i "As Fall Wichita, So Fall Wichita Fall" i quasi plorava d´emoció després d´experimentar tota una nit de maravelloses sensacions a la muntanya. Em trobava especialment receptiu després d´una activitat tan intensa i gaudia de la música d´aquest disc amb la mateixa força.

La meva afició a la seva música va anar a més i es va consolidar del tot al festival de Jazz d´Andorra de l´any 1991. Va ser un concert espectacular, amb una banda esplèndida i un tema que em va emocionar moltíssim: The First Circle. Vaig anar amb el meu amic Claudio, que per aquella época estava totalment entregat a la música de Pat Metheny. Vam fer un viatge d´anada i tornada a Andorra només per escoltar-lo, però va pagar la pena. Impressionant concert, amb un Lyle Mays brillant, igual que tota la banda. Que dir també del maravellós disc "Question and Answer" que va gravar amb Dave Holland i Roy Haynes, dos grans del jazz. O els seu disc "Secret Story". O "An Imaginari Day", amb el tema "Follow Me". No, no pararia i no és just per als músics que l´acompanyen actualment. Crec que Pat no está per a instalar-se a la nostàlgia. Ell sempre mira endavant, Reptes nous, músics nous. També he de dir que la seva banda més estable dels últims anys, la Unity Band, m´agrada força. La presència del gran saxofonista Chris Potter ha sigut un gran encert. He pogut veure en directe a Chris varies vegades a la Nova Jazz Cava de Terrassa, amb la banda de Dave Holland i amb la seva pròpia formació i puc dir que és un músic impressionant. Només cal escoltar de la Uniy Band el tema  "Signals", on la música va creixent en intensitat i la fusió entre Chris i Pat arriba a cotes d´emoció molt altes. Tot, acompanyat d´aquesta moguda seva (de Pat) de fer servir l´Orchestrion, aquesta màquina programada per marcar el ritme. Aquests dos músics sembla que estaven destinats a trobar-se però tot i això crec que serà molt difícil que cap músic pugui elevar els moments de creativitat de Pat Metheny com ha fet Lyle Mays. També guardo molt bon record del disc en directe de Joni Mitchell "Free man in Paris" de l´any 1979 acompanyats d´uns joveníssims Pat Metheny, Lyle Mays i fins i tot de Jaco Pastorius i Michael Brecker.

Lyle Mays i Pat Metheny de joves

Desprès d´aquell concert (el de 1987) l´he vist varies vegades més. Tant amb la Pat Metheny Group com amb altres músics: al Palau de la Música amb Joshua Redman, Christian McBrigde i Roy Haynes o amb el pianista Brad Mehldau al festival de Cap Roig. Però sempre m´agradat més la Pat Metheny Group. I es que la absència per la mort de Lyle Mays ens deixa un gran buit. Músic insubstituible, jo al al menys el trobo molt a faltar. I aixó és una mica el que vaig viure al concert. Trobava a faltar els músics que fan del temes de Pat una experiència inolvidable, que els donen color i emoció. Al concert va interpretar temes que em va fer molta il-lusió escoltar: "Bright Side Life", "Better Days Ahead", "Always and Forever" o "Farmer Trust" però quan va agafar la guitarra sintetitzada per mi va marxar la màgia. Com he dit abans li mancava color i emoció, tot i que els seus dos acompanyants van fer-ho molt be. Però no puc estar-me de comparar. Si, ja se que no és just. A més, estem al 2023 i tot ha canviat. Per aixó, no és culpa teva Pat, sóc jo. Va finalitzar el concert amb un tema acústic amb fragments de molts temes: "Last Train Home", "Minuano", "This is not America", "James", "Antonia". Només eren petits moment però a dins del meu cap s´instalaven aquestes melodies i durant aquest dies he tingut la necessitat d´escoltar tots aquests temes. M´has obert la gana de tornat a escoltar-te. Això és el que ha pasat en aquest concert i això si que es culpa teva, Pat. Va acabar el concert amb l" Are You Going With Me?" però desprovist d´emoció, al menys com jo estava acostumat. El públic estava entregat però crec que es va contagiar d´aquesta fredor. Potser les absències em van condicionar massa, tot i que vaig anar al concert sense cap expectativa, obert a tot. Això comentava al acabar el concert a l´Antonio i la Irene, als que vaig trobar a l´ accedir al recinte. Va ser una sorpresa, encara que no vam poder seure junts perquè les entrades eren numerades.

Estaré eternamenr agraït al Carlos per haver-me donat a conèixer a aquest gran músic. La seva música ha estat present en moltes etapes i moments de la meva vida. Potser seria la banda sonora principal del meu recorregut per aquest planeta.