Nou anys han passat des-de l´última vegada que vaig fer la Matagalls-Montserrat. No era conscient de que hagués passat tant de temps. Els últims anys sempre que em volia inscriure em tocava treballar. El meu centre de treball era al mateix camí per on passa la travessa, pràcticament arribant a Monistrol. Quan feia el torn de nit sortia a animar a estones i podia veure passar els primers participants, els més ràpids. Quan feia el torn de dia em creuava amb riuades de gent que baixaven per la pista mentre jo pujava amb el meu cotxe fins al Mas de La Coma i no deixava de passar gent durant tot el matí. "L´any que ve la tornaré a fer" pensava jo, però un any rere un altre em tocava treballar aquell diumenge. Mala sort perquè només treballava un diumenge de cada quatre.
Aquest any si, aquest any no havia de treballar el maleït diumenge, ni aquest ni cap altre, ni tampoc cap altre dia de l´any. Passem d´un extrem a l´altre.
 |
| Any 1991 |
El recorregut de la travessa ha canviat molt al llarg de la seva llarga història. No només el recorregut. També el perfil dels participants i fins i tot l´ambient dels avituallaments. Hem passat de participants amb motxilla amb roba de recanvi i botes de "trekking" a persones amb malles, sabatilles de trail i pals. No vull posar-me nostàlgic, però al meu cap no paren de venir imatges d´altres temps. La sortida caòtica a dalt del cim del Matagalls, sovint envoltats de boira, pluja i vent. Les cues a la carretera. L´ambient festiu al Pla de La Garga, Coll de Poses i sobretot a Sant Llorenç Savall. Avituallaments particulars dels centres excursionistes. Vi, cervesa, alegria de joventut...I fins aquí puc recordar, perquè jo, en aquella època, en la que a la zona de Sant Llorenç del Munt encara es pujava per la Canal de Santa Agnès i es baixava per la del Pi Tort, no passava de Sant Llorenç Savall. No estava preparat ni física ni mentalment. Vaig provar uns quant anys però ni hi havia manera. La última vegada vaig passar Sant Llorenç Savall però a la pujada al Coll de Grua (ja no es pujava per Santa Agnès) vaig decidir plegar i fer mitja volta fins a la carretera. "Mai més" vaig pensar, "aquesta és l´última vegada", "no vull més frustracions". No se quin any va ser això, ho vaig esborrar de la meva memòria.
 |
| Any 1992 |
Ni per un moment vaig pensar, que molts anys més tard, concretament el 2005, acabaria completant els més de vuitanta quilòmetres de la travessa en una mica més de 15 hores. Ni en el millor dels meus somnis m´ho hagués imaginat. En aquella ocasió, ja arribant al monestir, a l´últim tram d´escales, em van venir tots aquells records al cap, sobretot els de la frustració que sentia al dia següent de la travessa, i em vaig emocionar. Aquest any si.
A partir d´aquí vaig fer moltes marxes i ultres a la muntanya, algunes molt més dures que la Matagalls, com la Núria-Queralt, Emmona, Cavalls del Vent o Ultra de Rialp, entre d´altres. La Matagalls-Montserrat es va quedar al final de la llista de les meves prioritats a l´hora d´inscriure´m a una prova. Així ho pensava però la realitat es que la vaig completar durant sis anys, fins i tot l´any 2009 (fent la Copa Catalana de Marxes de Resistència) la vaig finalitzar amb un temps de 13 h 54 min. Aquella travessa que em semblava impossible fa uns anys, ara la trobava fàcil i quasi de segona categoria.
 |
| MM-2022 |
Tot i així, malgrat els canvis en el recorregut i que hagin eliminat pràcticament tots els trams de corriol, hi ha alguna cosa que sempre m´ha fet voler tornar. Potser l´ambient durant tota la prova. Veure la il·lusió reflectida als ulls de molts participants, que la viuen com un gran repte, com una gran experiència compartida amb el seu grup i amb la resta dels marxadors o corredors. Si, corredors, aquest ha sigut el gran canvi. Ara la gent està més preparada i el percentatge d´arribats és bastant més alt que el de les primeres edicions. Es una travessa carismàtica per la seva història i per totes les experiències viscudes per tantes i tantes persones al llarg dels seus 50 anys d´existència.
Tota aquesta càrrega emocional és la que portava quan, aquest any sí, em vaig inscriure a la travessa. En un principi sol, esperant que el meu amic Antonio, inseparable a moltes aventures a la muntanya, es decidís també a inscriure´s. Finalment també ho va fer i vam començar a fer alguns entrenaments una mica més exigents dels habituals. Tot i el que he explicat abans, en aquesta ocasió li tenia molt de respecte a la prova. L' última travessa d´aquest nivell va ser la Romànica de Navas, l´any 2019, i va ser l´única d´aquesta distància des-de l´any 2015. Si, he fet moltes maratons de muntanya i travesses de entre 60 i 70 kms., però tan llargues no.
 |
| Entrenament a Sant Salvador de les Espases |
Dues setmanes abans del dia de la travessa vam fer una sortida de 52 kms i 2400 m. de desnivell positiu entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat, passant per Sant Salvador de les Espases i pujant al monestir pel camí que surt des-de la C-55 a l´altura de la Colònia Gomis i que és molt directe i vertical. Aquest dia vam conèixer en Jose, un home de Terrassa, que estava entrenant també per fer la travessa i que ens va acompanyar una estona. Es de la vella escola, dels que porten botes, texans i una branca a la ma i els records de haver-la fet, potser vint anys enrere. En aquella pujada no va poder aguantar el nostre ritme. Aquell dia va rebre un bany de realitat. A nosaltres ens va anar molt bé, vam completar el recorregut i vaig tenir clar que si no patíem una lesió o un accident la faríem sense problemes.
Va arribar el dia i vam deixar un cotxe a Monistrol. Des-de aquí, el meu fill, l'Aitor, ens va portar per l´Eix Transversal i la C-17 fins a Tona i ja, per carreteres locals, fins El Brull, punt de sortida de la travessa. L´ambient és fantàstic. Fem un cafè i ens anem apropant a l´arc de sortida. Portem xip i dorsal, res a veure amb el cartronet que ens donaven fa uns anys i que segellaven els punts de control. La nostra hora de sortida és a les 16:55. Des-de les 3 de la tarda han sortit vint-i-cinc participants cada minut. Tenim al davant nostre unes tres mil persones. Haurem d´avançar a molta gent. La estratègia és senzilla: córrer-trotar en el pla i les baixades i caminar a les pujades, encara que siguin suaus. No ens volem cremar massa per guardar forces per al tram final.
 |
| L´Antonio i jo, abans de sortir |
 |
| Sortida |
Sortim animats i contents, amb aquella sensació de felicitat que et dona el fet de que durant unes quantes hores l´únic que hem de fer es caminar i córrer, primer el que queda de dia i després tota la nit. El món queda reduït a això, avui no existeix res mes. No parem d´avançar a grups de persones, per pistes i camins amples i no triguem massa a arribar a Aiguafreda. Només son 10,2 kms i arribem al primer avituallament. Aquí ens trobem al Xavi i al seu fill, en Gerard. Ens fa molta il·lusió. Coneixem al Xavi des-de fa molts anys, els seus fills anaven a l´escola amb els meus i l´Antonio havia tingut una relació més personal, fins i tot havien fet la Matagalls-Montserrat plegats fa bastants anys. Xerrem una estona mentre mengem, bevem i ens fem unes fotos. Desprès, cadascú segueix al seu ritme.
 |
| El Xavi ,el Gerard, el José Luis i l' Antonio a Aiguafreda |
Ara toca pujar per pista. El camí vell era més bonic però eren habituals la formació de taps importants Si tenim en compte la gran quantitat de gent que portem davant nostre és millor així. La pista facilita la marxa. Seguim fent quilòmetres i avançant grups de participants. Als cingles d´en Bertí ens trobem al Jose. Porta sabatilles i roba més lleugera. Va fer cas de les nostres indicacions. Es va mostrar molt agraït pels nostres consells en aquell entrenament i es compromet a convidar-nos a una cervesa si ens trobem. Ell també és de Terrassa i ens deixa l´adreça de la seva feina.
Continuem pujant i arribem al Pla de la Garga. Abans es trobava aquí el primer avituallament i hi havia un gran ambient. Ara només hi ha unes quantes persones a la carretera animant i esperant que passin els seus familiars o amics. Tornem a pujar. Aquest tram es fa llarg, una mala passada de la meva memòria. Passem per trams de corriol estret i hem de progressar en fila d´un. Intentem avançar quan podem, però és massa esforç per poc premi. La fila al davant nostre sembla infinita. Aprofitem per relaxar-nos una mica, ja tindrem temps més endavant per anar més ràpid. Gaudim del moment. Abans d´arribar al tercer punt de control, al km. 23, parem un moment per posar-nos el frontal. Passem el control i no triguem en arribar a l´avituallament de Coll de Poses, km. 26,2. Mengem, bevem i carreguem els nostres pots d´aigua.
 |
| L´equip de l´avituallament a Coll de Poses |
Iniciem el tram fins a Sant Llorenç Savall. Abans, aquest tram se´m feia molt dur i llarg. Ara el trobo fàcil i ràpid. Hem de fer cua als corriols però podem trotar còmodament a la pista. Passem per un control. Només dues persones assegudes tranquil·lament en una cadira, mirant com passem per una catifa que marca el nostre temps de pas. Res a veure amb aquells control a on havies de presentar la teva targeta i ho apuntaven en una llista. La tecnologia també facilita la feina. Arribem al poble. Tots els bar estan plens de gent i al carrer algunes persones animen. L´avituallament està situat al poliesportiu municipal. Aquí ens parem una mica més. Ja portem més de 41 kms. i uns 1100 m. de desnivell positiu. La segona part es més dura. Quan sortim del poble els nostres rellotges marquen 6 h i 45 min. de marxa.
 |
| Avituallament a Sant Llorenç Savall |
Des-de aquí fins el final la dinàmica és la mateixa. Hem de fer cua al corriols però no parem d´avançar gent als trams més amples. També ens avancen a nosaltres però molt de tant en tant. Pugem tota la carena de Can Sabater, arribem a Matadepera i ens mengem un dels famosos donuts. Tothom que ha fet la Matagalls es recorda dels donuts de Matadepera. També hi ha cafè i em prenc un amb molt de gust i per prevenir l´aparició de la son. El nostre ritme és bo i anem contents i animats, sense parar de xerrar. Passem per la Casa de l´Obac, Els Caus, Les Vendranes i arribem a Vacarisses, km 71,1. Els voluntaris de l´avituallament estan molt animats i criden i ballen al so de la música. Nosaltres ens els mirem mentre ja quasi no mengem res. Tenim ganes d´arribar.
 |
| Molta animació a Vacarisses |
Ara podem córrer durant uns quants quilòmetres però combinem el córrer i el caminar. No ens sentim tant forts i pensem en la pujada final. Cap problema, la estratègia ens està sortint perfecta. Coronem el coll de l´Hostal de la Creu i ara baixem cap a Monistrol. Passem el costat del Mas de La Coma. La casa encara dorm però no trigarà en despertar. He passat allà moltes nits i molts dies. Per als residents, veure passar tanta gent serà un bon entreteniment. Arribem a Monistrol i carreguem aigua.
 |
| Grup arribant sortint el sol |
Només ens queda l´última pujada, a la que tots els participants somien en arribar Pugem a poc a poc, ja sense cues, amb un ritme constant i sense aturades. Jo vaig primer i l´Antonio em segueix en silenci. Durant molts trams ell ha tirat davant meu. Ara ell necessita que sigui jo el que tiri. Ens coneixem bé i no calen paraules per saber com estem. Accepta sense queixes el meu ritme mandrós però constant. Només una vegada em reclama per parar i beure aigua. A mitja pujada ja no calen els frontals, s´ha fet de dia però encara no ha sortit el sol. Ho fa quan ja estem al tram cimentat, arribant al monestir. Estem contents però es una alegria continguda, interior. Li proposo a l´Antonio, mig en broma, el fer l´últim tram d´escales corrent, abans d´arribar a la desitjada plaça. S´apunta al repte i correm per les escales fins a l´arribada. Entrem amb les mans agafades amunt.
 |
| L´Antonio i jo a l´arribada amb la medalla de "finishers" |
Des-de Sant Llorenç Savall hem trigat 8 h 8 min. per 42,6 kms i 1569 m de desnivell positiu. En total hem trigat 14 h 53 min. Estem molt i molt contents i també molt sencers. Allà dalt em trobo al Jordi, un amic del grup de corredors Els Mossenaires, de Terrassa. Està esperant al seu fill. Aprofito perquè ens faci un parell de fotos. Baixem a Monistrol en el tren cremallera, ja que aquest servei està dins de la inscripció.
 |
| Vista general de l´arribada |
Al cotxe, anem parlant amb calma. Ho hem fet molt bé i estem molt satisfets. Ens ha sortit tot com havien planificat i hem gaudit molt de cada moment de la travessa. A les 9 del matí ja hi érem a casa. Sabem que el Xavi i el Gerard la van acabar en unes 21 hores. Del Jose no sabem res, potser haurem de passar per la seva feina i que ens ho digui ell.
 |
| El Xavi, el Gerard i dos participants més a Montserrat |
Nota. Las fotografies en les que no sortim nosaltres són les oficials de l'organització, fetes per en Jordi Bardajil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario