Vaig començar a córrer entre el 1999 y el 2000. Bàsicament perquè havia
deixat el futbol i anava a la muntanya més per esmorzar que no pas per fer
esport. Ho feia més que res per recuperar una mica la forma física i perdre una
mica de pes. De seguida vaig veure que m´agradava. Sortia a córrer de dilluns a
divendres entre 30 y 45 minuts. Així vaig estar bastant de temps fins que una
amiga que corria em va proposar fer la Cursa de la Festa Major de Terrassa.
Tenia por de no poder acabar-la però va anar molt bé i em va agradar molt
l´ambient i el fet de córrer pel mig de les avingudes de la ciutat. Al 2002
vaig fer la Mitja de Terrassa i la vaig acabar. No entrenava amb cap criteri,
simplement sortia a córrer i així va ser fins que al 2004 vaig tornar a fer la
Mitja de Terrassa i vaig millorar 20 minuts la marca anterior. A partir d´aquí
ja no vaig parar i em vaig inscriure en moltes curses, especialment mitjes
maratons i anava millorant marques. Al 2005 vaig fer la meva primera marató i
va ser la primera vegada que vaig seguir un pla d´entrenament. També la vaig
acabar i em vaig atrevir amb les marxes de resistència en muntanya. Vaig fer la
Matagalls-Montserrat i algunes més. A partir d´aquí he combinat maratons,
marxes de resistència i curses de muntanya. M´agraden les proves de llarga
distància. L´any 2009 vaig fer la que per mi ha sigut la millor experiència
esportiva de la meva vida: la Copa Catalana de Marxes de Resistència. Las
marxes m´aporten moltes coses i traspassen el que seria purament esportiu. Per a
mi, són quasi una experiència espiritual. Després dels primers quilòmetres tot
es posa al seu lloc, els problemes i les preocupacions s´esvaiexen i tot queda
reduït a tu: la teva respiració, el silenci que te envolta, el batec del teu
cor, mantenir l´atenció en seguir el camí. No hi ha res més en aquell moment.
També m´agraden molt les maratons i ja he corregut setze. Mai m´hagués imaginat
totes les coses bones que m´aporta: grans moments d´eufòria i de felicitat,
salut, estabilitat mental i emocional, noves relacions amb persones, grans
paisatges i sentir els elements en el teu cos. Pluja, vent, fred, calor, fang i
tot el que us pogueu imaginar fan que et sentis viu. Jo surto a córrer encara
que no plogui .Espero poder compartir aquest entusiasme amb tots vosaltres i
que ens veiem molt dissabtes a Mossèn Homs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario